La Galeria

La Biblioteca Pompeu Fabra és també una galeria d’art. Reconeguts artistes Mataronins i alguns de forans hi tenen exposades de forma permanent les seves obres d’art. A través del nostre bloc us convidem mes a mes a fer un recorregut per les parets de la Biblioteca. Començarem pel vestíbul i coneixerem Rovira-Brull, Joan Vila-Grau, S. Estrany... i acabarem a l’àrea de Col·lecció local amb Josep M. Codina, Carlos Soriano, Eduard Comabella...

Santiago Estrany
(Mataró, 1923).

Realitza els primers estudis d’art amb el seu pare, Rafael Estrany, pintor, gravador i aquarel·lista a la mataronina Escola d’Arts i Oficis. Continua estudis obtenint els següents títols : Pèrit Industrial a l’escola Industrial de Barcelona, Professor de dibuix i Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Obté el títol de Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb la tesi doctoral “L’art Gràfic al Noucentisme”. Té 45 anys de dedicació a l’ensenyament en centres d’educació secundaris i universitaris . Professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró. Professor del Institut Politècnic Miquel Biada del que en fou subdirector i cap de departament. Professor de Batxillerat del Institut mataron. Professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya, a les Escoles d’Enginyers Industrials Superiors, Enginyers Tècnics, amb el càrrec de Cap d’Estudis.

Font: http://www.santiestrany.com

New York, World Trade Center, 1995

Acrílic, 50 x 65 cm.

Aquesta pintura, situada a l’inici de la rampa de la planta principal pertany a la sèrie de pintures de Nova York realitzades durant l’any 1995.

“La seva monumentalitat excepcional [de Nova York], constituïda per la munió de gratacels es converteix en un veritable mosaic geomètric format per una diversitat de quadrats, rectangles i volums cúbics de colors freds, matitzats i interrelacionats subtilment, els quals creen cadències tonals de ressons musicals. Les ombres tenen un paper semblant als elements sòlids de la composició, fet que, unit a l’absència humana, produeix un cert efecte d’irrealitat, d’escenari situat al marge del temps. A la creació d’aquest ambient hi contribueix la gamma de tonalitats fredes que és aplicada d’una manera plana i uniforme, amb un desinterès absolut per la textura.”

Jordi A. Carbonell i Pallarès. Santiago Estrany i Castany. Barcelona : Àmbit, 1999

Si voleu conèixer millor aquest artista consulteu el nostre catàleg