Joaquim Ruyra(Girona,1858 - Barcelona, 1939)
Narrador i prosista. Joaquim Ruyra és un narrador d'obra breu però central en la història de la literatura catalana del segle XX. Durant la seva etapa d'aprenentatge, que es correspon amb l'eclosió del catalanisme polític i la Renaixença literària començà a escriure en castellà. D'aquesta primera època només va publicar, de forma anònima El canto de la pescadora (1878). La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). Aquests relats representen el pas de la prosa de la Renaixença cap al relat modern. Fou mestre literari d'escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol. Reconegut per la seva tasca com a filòleg i recuperador de la llengua catalana, des de 1918 i fins la seva mort formà part de la Secció Filològica de l'IEC i el 1924 ocupà la plaça d'Àngel Guimerà.
Marines i boscatges
Al llarg de 1903 Ruyra va publicar els quinze relats de Marines i boscatges en forma de fulletó a la revista Joventut. Posteriorment va ser va ser reeditada el 1920 amb el títol Pinya de rosa, tot afegint un relat llarg. Amb Marines i Boscatges Ruyra assoleix el punt àlgid de la seva obra. La publicació respon a la idea de dualitat còsmica: el mar i el bosc, l'espai obert, el món del blau, en contrast amb la boscúria, amb les muntanyes; també, el mar encalmat i plàcid, acollidor, oposat a la grisor de la tempesta marina, al soroll eixordador, al naufragi. Aquesta és una forma analògica de descriure percepcions antagòniques de la realitat, d'al·ludir a estats d'ànims, de definir experiències trasbalsadores. Des de la seva publicació aquest ha estat el títol més representatiu de l'autor.
Activitat a càrrec de Toni Sala
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada