Quim Monzó(Barcelona, 1952)
El polifacètic Quim Monzó ha fet de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i televisió, traductor i sobretot d’escriptor. Es va donar a conèixer l’any 1976, guanyant el premi Prudenci Bertrana, amb la novel·la L’udol del griso al caire de les clavegueres. Des de llavors ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i recopilacions d’articles. Les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio i a TV3 des dels anys 80 han contruibuït a fer-lo un dels escriptors catalans més populars. També cal destacar la seva tasca com a traductor; ha traduït al català a autors com Truman Capote, J.D. Salinger, Ernest Hemingway, Mary Shelley o Arthur Miller entre altres. És col·laborador habitual de La Vanguardia. D’entre tota la seva producció destaca: L’Illa de Maians (1985), La magnitud de la tragèdia (1989), El perquè de tot plegat (1993).
Mil cretins
És un llibre de contes. Consta de dinou relats dividits en dues parts; els de la primera, més llargs, tenen un caire més autobiogràfic, mentre que els de la segona part, molt curts, són com impressions o instantànies quotidianes, com estampes que il·lustren alguna observació de l’autor. Monzó fabula sobre la vellesa, la degradació física i la mort. Des del punt de vista temàtic, potser sigui el seu llibre mes dur, matitzat però amb el seu habitual to irònic i unes pinzellades d’humor negre.
El crític Manel Ollé descriu l’obra com “l’agonia i la decadència, contemplades amb un humor amarg i lúcid” i en destaca dos contes; "El senyor Beneset" i "L’arribada de la primavera".
Activitat a càrrec de Toni Sala
Si voleu saber en què consisteix aquesta tertúlia, no us perdeu la següent notícia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada