Personatges il·lustres de Mataró. Nicolau Guañabens i Giralt

Molts són els personatges il·lustres de Mataró que donen nom als seus carrers i dels quals segurament n’heu sentit a parlar. Com van viure i què van fer? La Biblioteca us convida a conèixer la seva vida i obra a través d’aquesta secció anomenada "Personatges il·lustres" on cada mes us descobrirem una personalitat important en la història de la nostra ciutat.

Nicolau Guañabens i Giralt
(Mataró 1826-Palma 1889)

Compositor català. Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J. Isern a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J. Virués La Genuphonia. Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica i exercí com a comerciant. Estudià també medicina a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dles principis mèdics de l’homeopatia de C:F. Samuel Hahnemann. Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals.
Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a compondre se servia de la guitarra. Les seves primeres obres, del 1850, són petites cançons i peces corals. Del 1853 al 1859 visqué el seu període més fecund. Destaca l’òpera Arnaldo di Erill, amb llibrer de J. Cortada, estrenada al Liceu el 12 de maig de 1859, que tingué una discreta acollida. Compongué també sarsueles i, malgrat la seva ideologia, repertori religiós.
Per la seva qualitat cal parlar del repertori cançonístic, creat a la llum dels models francesos i del repertori líric italià, i un interessant grup d’americanes –o havaneres-. Entre aquestes darreres destaca "La calma", composta el 1858, una obra mantinguda en el repertori pels cantants de la Nova Cançó.

Font: Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001

Podeu consultar l'article "La música de Nicolau Guañabens i Giralt", publicat a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.