Nèstor Luján i Fernández
Mataró 1922 - Barcelona 1995
Periodista i escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres (1943) i obtingué el títol de periodista (1952). Des de molt jove col·laborà a la premsa catalana de més relleu, on destacaren els seus articles polifacètics i el seu estil àgil i amè. Vinculat al setmanari "Destino" des del 1943, en fou director en 1958-75. Dirigí també la revista "Historia y Vida" (1975-92). Especialitzat en gastronomia i tauromàquia, publicà, entre altres obres: De toros y toreros (1946), Historia del toreo (1967), Libro de la cocina española (1970, amb J. Perucho), Y Mussolini creó el Fascismo (1971, amb Luigi Bettonica), El libro de la cocina española (1977), Viajes por las cocinas del mundo (1983), La cocina moderna (1985), amb la col·laboració de la seva dona Tin Luján, Cuento de cuentos (1993), sobre les dites populars, etc. Al final dels anys vuitanta, època en què començà a publicar regularment en català, encetà una prolífica etapa com a novel·lista, centrada en la recreació d'ambients i personatges històrics. En castellà, cal esmentar Decidnos, ¿quién mató al conde? (1987), premi Plaza i Janés, Por ver mi Estrella María (1988), La puerta de oro (1990) i Los espejos paralelos (1991). En català destaquen Casanova o la incapacitat de perversió (1988), A Mayerling, una nit... (1990), La folla jornada (1991), La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) i Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi 1995). Publicà també els reculls d'articles Temps que passa, gent que queda (1989) i El túnel dels anys 40 (1994), i el Diccionari Luján de gastronomia catalana (1990).
Font: "Nèstor Luján i Fernández" [en línia]. En: L'Enciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, SAU, 2008. <http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0038722>
A la Pompeu teniu a la vostra disposició llibres amb més informació sobre Nèstor Luján, així com les seves obres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada